Ressorgiment va nèixer a l’any 1916, a Buenos Aires, de la má de quatre catalans exiliats amb idees ben definides: Manel Cairol, Hipòlit Nadal i Mallol, Pius Aries i Francesc Colomer.
Aviat, Hipòlit Nadal va quedar sol com a director. Els seus companys i fundadors van anar desapareixent: van morir Pius Aries i Manel Cairol, i Francesc Colomer va deixar la redacció per atendre altres activitats catalanes. Nadal va continuar tot sol com a redactor permanent i director únic, trobant en els seus fills nascuts a l’Argentina, Roger de Llúria, Joan B., Maria Lluisa i Jordi, uns col.laboradors eficients i en la seva muller, Maria Burch, una companya i patriota alhora.
El primer número de la revista va aparèixer el mes d’agost de 1916 amb el títol ‘Resurgiment’. A partir del número 20 va adoptar el nom Ressorgiment, per tal d’adequar-se a les normes linguistiques de Pompeu Fabra. Sota aquest nom va perdurar al llarg de 677 números èssent, sens dubte el periòdic de més durada de la premsa catalana fet a l’estranger.
En el número 1 de Ressorgiment, a la pàgina 3, hi ha un article que representa molt bé la filosofia i objectius de la revista:
“No pretenem dir res trascendental, sinó amb el nostre exemple induir a l’estudi de la llengua, la literatura, la història catalanes i a meditar sobre la posició actual de Catalunya en el món. Si aixó assolim, el nostre sacrifici serà, amb escreix, recompensat.”
RESSORGIMENT 